Karl Marx

Karl Heinrich Marx (Trèveris, 5 de maigde 1818 – Londres, 14 de març de 1883) va ser un filòsof, economista polític , sociòleg i revolucionari alemany. Marx va tractar una gran varietat de temes i és conegut, sobretot, per la seva anàlisi de la Història en termes de lluita de classes, resumida en l'encapçalament del Manifest Comunista.

lPer a Marx no existeix una essència humana en general: l’home es fa a si mateix, a través de la història, en la societat i transformant la Naturalesa. Així doncs, l’home és, en primer lloc, un ésser actiu, pràctic, i és en el treball la seva activitat principal. Marx entén que cal superar la concepció de l’home com a ésser teòric, concepció que procedeix de la societat esclavista grega

lLa ideologia és definida per Marx com aquella distorsió de la realitat que pretén reflectir el que no és; justament, allò que fan els burgesos i les religions. Per Marx, la ideologia dominant en una societat, o superestructura, és producte del mode de producció dominant, o infraestructura econòmica. Es tracta d’una relació dialèctica on la praxi determina la teoria, però la teoria conseqüentment es veu reflectida en la praxi.

lMarx presenta la seva dialèctica com una inversió de la dialèctica hegeliana.En Marx la dialèctica ho és de la realitat i no de la Idea; i és una dialèctica de la transformació revolucionària de la realitat, no de la seva justificació. La dialèctica en Marx es recolza en al categoria de contradicció i és una dialèctica oberta i inacabada perquè la història i el món real estan també inacabats. No hi ha, doncs, sistema conclòs. I la dialèctica no pretén servir per justificar la realitat, sinó per transformar-la o comprendre les seves permanents transformacions.

lEl materialisme de Marx s’oposa a l’idealisme de Hegel perquè afirma la prioritat de l’ésser sobre el pensament. El materialisme de Marx implica la negació de l’autonomia de les idees respecte a les condicions materials de l’existència humana, i implica també el caràcter dialèctic i històric d’aquesta base material. Aquest materialisme troba la seva millor expressió en el materialisme històric, el qual va ser definit per Engels com la concepció de la història que veu la força impulsora de la societat en el desenvolupament econòmic de la societat, en les transformacions del mode de producció i de canvi, en la consegüent divisió de la societat en classes socials i en les lluites d’aquestes classes entre si.

lTots els modes de producció s’han caracteritzat pel mateix conflicte de classes. El materialisme històric descriu la direcció d’aquest procés vers la desaparició de les classes i la instauració del comunisme, després de passar pel socialisme.

En una societat en lluita de classes, l'Estat pretén ser l'intermediari just entre interessos contraposats, però en realitat és l'instrument que la classe dominant utilitza per mantenir la seva posició. La fase capitalista, presidida per la propietat privada, serà substituïda per la dictadura del proletariat, que eliminarà la forma privada de propietat, i per la societat comunista: una societat sense classes en la qual imperarà la propietat coŀlectiva i l'Estat serà abolit

lLa apropiación de las fuerzas esenciales humanas, convertidas en objeto, en objeto enajenado, es pues, en primer lugar, una apropiación que se opera sólo en la conciencia, en el pensamiento puro, es decir, en la abstracción, la apropiación de objetos como pensamientos y movimientos del pensamiento.

Aquest fragment de text pertany a una obra de Marx “el doble error de Hegel”, on critica el idealisme de Hegel.